Com em plantejo el sentit de la vida?

El grau de desconeixença de nosaltres mateixos sol ser important, mai ens coneixerem prou, però a vegades per calmar el sentiment de vulnerabilitat ens maltractem a nosaltres mateixos i als altres.

En el moment que comencem a connectar amb la nostra història, sincerament, mirant endins, interrogant-nos, i mirant enfora, cercant un lloc personal al món, ens podem tornar a situar el nostre eix, sentir que la vida rutlla i té sentit.

Viktor Frankl, en el seu llibre “El hombre en busca de sentido” (2004), enfoca la responsabilitat vital que tenim les persones: l’ésser humà s’ha d’enfrontar amb el sentit de la seva vida i confrontar després, la seva conducta amb aquest sentit. L’home, la dona, no inventa el sentit de la seva vida, sinó que el descobreix!

Les persones som lliures d’acceptar o rebutjar una oportunitat per aconseguir una meta, una raó de viure. La decisió és el factor determinant, la llibertat d’elegir: “M’agradaria convertir-me en…això”.  Si penso que estic massa condicionat per les circumstàncies, no reconec la llibertat ni la responsabilitat de fer alguna cosa de mi mateix.

Podem provenir d’una família fèrtil i créixer sense gaires dificultats i amb forces alegries. I podem venir d’una família més àrida, llavors dependrà del nostre treball i dedicació, de les estratègies que utilitzem i de la constància que posem per esdevenir forts, mirant endavant, sentint-nos especials pel que fem i reconeguts pels altres. Haurem desenvolupat el nostre potencial.

Els principis morals no empènyen l’ésser humà, més aviat el tiben! La persona actua, decideix en cada ocasió, no per convicció, sinó perquè és una necessitat vital. És el meu ideal que dóna valor a la meva vida.